ESPERANT A ANAÍS
ERIK I NEUS
Com si foren dos infants, jugant i fent festa amb l'estima i la gresca, Èrik i Neus presenciaren l'explosió tan pintoresca quan encara dura la fresca sota un fred hivernal i un gèlid vent colossal, que recorre les seues artèries, aprofitant el temporal, de fred i vendaval amb què conviu tot bancal, fins a renàixer com cal. Així de sobte i amb molta gana sorgeix la flor més primerenca, dolça, tendra i sobirana, que amb les seues flors engalana el cim del nou arbre que comença a alegrar l'horta valenciana.
Comentarios
Publicar un comentario